Ixus uqɛad di teɣsert tagejdant

Partager

Gar wayen yesseqdac uɣerman s waṭas di tallit-a, yella ttawil n tumnayt (transport) tazayezt, imi yal wa s anda yettazzal, yal wa anda ixeddem, yal wa aqeddic i t-yecqan. Deg wakud iɛeddan, nezmer ad d-nini d taɣsert (station ) n yisakacen n Bgayet i iqennɛen ugar imsiklen, ma nga aserwes akked yidigan-nniḍen imecṭaḥ ideg teṭṭfen tumnayt, am Uqbu, Tazmat d Xerraṭa.

Maca imalasen-a yezrin, abeɛda teɣzi n wayyur n remḍan, aṭas n yiɣermanen i yeccektan seg kra n tlufa d yiɣeblan i ddren dinna. Iban-d d akken llan yisakacen d yifurguten i iḥerrzen imeḍqan si tazwara i kra n medden, armi ddeqs ur nettaf imukan, i ur nezmir ad uɣalen s ixxamen-nsen di lawan. Aya, yeǧǧa ixeddamen ibeɛden ad nṭerren s waṭas, am wakken qrib ad d-yesnulfu ccwal gar yimdanen. Ula imasayen n wayen yakk yerzan aḥric n usiweḍ, ur d-ldin allen i taluft-a akken ad seggmen ayen i yewwi-d ad yettawaseggem. «Ruḥeɣ tikket iɛeddan armi qrib nnuɣeɣ d unehhar n yiwen n usakac, acku iḥerrez imeḍqan i wiyaḍ. Cettkiɣ ugar n kraḍ n tikkal maca, ama d inehharen ama d imsiklen ama d imasayen, yiwen ur d-yecliɛ, yiwen ur yessaweḍ ad yexdem kra», i d-yenna yiwen n umsikel i ijerrben aɣilif-a.

Ayen i yernan i wugur armi yeɣzif, d mi ur dukklen yimsiklen gar-asen akken ad sutren abeddel n tegnit. Ɣas ulamma ḥsan merra s wayen yellan, wanag tuget i ifernen tasussmi d uḥebber n tifrat anda-nniḍen, ɣas ur tnuḥ teɣsert tis snat. «Nekk s timmad-iw ur d-muggreɣ deg wayen iɛeddan ugur-a n uḥraz n yimeḍqan di teɣsert n Bgayet. Maca, qqaren-d terwi akk ddeɛwa dinna deg wayyur n remḍan, acku wa ur ixeddem akken ilaq, wayeḍ yesseqdac tamussni», i d-tenna yiwet n teḥdayt.

M. K.

Partager