Unuɣ amguran d adlis i d-yesuffeɣ Yuba Tala (Tala uMAZIƔ) deg furar-agi deg-i nella. Adlis-agi, ur yettnuzu ara ɣef wakken i t-id-iwekked bab-is, acu kan zemren ad t-id-sidren yimeɣriyen deg tansa-a : https://adrar-inu.blogspot.com/2020/02/anekcumer-wunu-amguran… Gar yiswiyen n leqdic, yenna-d umeskar : ‘’ Tamaziɣt, mačči kan d tutlayt ara nelmed, maca d tutlayt s wayes ara nesselmed daɣen. Imi numen belli ad d-yas wass anda ara nesselmed s tmaziɣt, ihi nebɣa ad d-nelhu s wayen yerzan tussna s umata.
Nhegga-d taftart-a n unekcum ɣer wunuɣ amguran (Dessin industriel). Ma ɣef wuguren i dyemmuger seg tama n umawal, yenna-d : ‘’ Llan aṭas n wawalen ur nufi ara deg yimawalen yellan yakan. D ayen i aɣ-yeǧǧan ad d-nsumer kra deg-sen’’. Deg teftart-a n 90 n yisebtar, ad tafem 12 n yixfawen : Asenked n wunuɣen (Présentation des dessins) – Iglan (Perspectives) – Tagensest taɣedudemt (Représentation orthographique) – Iluɣma (Exercices) – Amlazal (Cotation) – Igzamen (Coupes) – Tigezmin (Sections) – Addaden n tjumma (Etats de surface) – Anagraw n tsurfiwin (Système de tolérances) – Isegrawen yettwaleqqmen (Ensembles soudés) – Isseɣzal (Filetages) – Talɣiwin titwilanin (Formes techniques).
Deg udlis-a, ad naf deg yal unuɣ asenkedis i d-yesegzay umeskar s wawalen i yellan yakan, neɣ i d-yesnulfa ɣef demma n leqdic-is. Ɣer taggara n yal ixf, tella-d tmawalt n wayen yettwaqedcen deg-s. S leqdic am wa ara d-tbeggen tmeslayt d akken tezmer ad tekcem yal aḥric n tmussni, teqqim-d kan ɣer yimawlan-is akked temsalt n tsertit s umata.
Hocine Moula