Aït Yahia Moussa

Partager

Aït Yahia Moussa, d tamurt n ugrawliw ameqqran Krim Belkacem i d-icetlen deg lejdud-is imi ula d nutni ddan d Fadma n Soumer akked El Mokrani. Xas ulamma txelleṣ ‘’adrar s yidammen-is’’ s uqbel lgirra-nni 1954 (ugar n 1000 n yimeɣras), meɛna yezga uḍad yessewɛad-itt ula seg timunent ɣer da, tkemmel tettwaɛzel. ‘’Ula d Boumediene, yessen tama-agi, axxam, axxam. Yezga d leḥris fell-as’’. I aɣ-d-nnan. Lɛerc n Aït Yahia Moussa, yettabaɛ taqbilt (conféderation) n Yiflisen n Umellil. D taɛessast ɣef tewwura n tmurt n leqbayel, akken i as-qqaren.

Takerḍa n Aït Yahia Moussa

Tezga-d tɣiwant n Aït Yahia Moussa ɣer unẓul/umalu n lwilaya n Tizi Uzzu, seg usamar, tella Tirmitin, seg Ugafa, tella Boumerdes d Naciria, ma ɣef unẓul, ad naf Draa El Mizan d Maâtkas. Zedɣen deg-s ugar n 21000 n yimdanen. Ɣur-s16 n yiɣerbazen imenza, 4 n yiɣerbazen ilemmasen d yiwet n tesnawit i yettwabnan deg useggas n 2010.

Zik-nni, tella tama-agi d tiẓgi n yiɣersiwen. Aya yettban-d s yismawen n yimekwan i yellan din, amedya : amalu n wayrad (izem), tagnit n wayrad, asif n tsedda, lɛec n yisɣi, lɛec n ufalku…atg. Akka tura, zint-as-d snat n tẓegwa i tɣiwant n Aït Yahia Moussa, tiẓgi n Boumehni d tiẓgi n Sidi Ali Bounab anda ara naf aṭas n leṣnaf n yimɣan d isekla, yecban : akerruc, abelluḍ, akalitus, asisnu, aḥeccad, azzu, ilugi, axlenǧ, adles, amezzir…atg.

Isem Aït Yahia Moussa

Zik, Aït Yahia Moussa, semman-asen Yiṭerkiyen, Oued Ksari. Syin rran-t Yiṛumyen Oulad Yahia Moussa. Deg taggara, kkren-d yimeẓdaɣ, rran-t Aït Yahia Moussa.Ɣef yisem-a, nnan-aɣ-d snat n turdiwin. Yiwet teqqar-d d akken yekka-d seg yiqriben n Sidi Ali Moussa n tama-agi n Maâtkas. Ma d tayeḍ, tenna-d, yekka-d seg Yahia Bacha n Lezzayer tamanaɣt. Ma d isem Iflisen n Umellil, d tanmegla ɣef Yiflisen n Yilel (lebḥar). Umellil, yezmer yekka-d seg wawal amellal, neɣ akal (akal amellal). Iflisen, ɣef wakken i d-nnan, imezwura-nsen d (les pirates ?) imi i d-kkan ula d nutni seg lebḥar.

Amezruy d tmetti. Tadyant n 06/01/1959

Ɣef wakken i aɣ-d-yenna Mohamed Seddiki, nnejmaɛen les colonels Amirouche, Si El Haouès d Bouguerra deg Jijel i wakken ad ruḥen ɣer Tunes. Ass-nni, Ali Kafi ur d-yusi ara. Ihi, mi d-uɣalen, Amirouche akked Bouguerra bɣan ad kemmlen axeddim gar lwilaya III d lwilaya IV. Acu kan mi d-wwḍen ɣer tama-agi, yuɣ lḥal Fransa tceyyeɛ-d ugar n 30 000 n yiɛeskriyen zzin-d akk i temnadt-agi, yettwahegga-d leḥris-a seg wass n 05/01/1959. Yeḍra-d umennuɣ d ameqqran, azal n 385 n yimeɣras i yemmuten ass-nni. Tessexdem Fransa ula d Napalm. Ass-nni, d tilawin i imeḍlan imjuhad-nni deg tesrafin. Ass-nni, diɣ, i yemmut le capitaine afransis Grazziani, winna iɛuqqben (le tortionnaire) n Djamila Bouhired. Ar ass-a, mazal yella-d usteqsi ɣef wamek teẓra Fransa d akken Amirouche d Bouguerra ad d-ɛeddin syin. Amek d le général Raoul Salan s timmad-is i yellan ɣef uqerru n umennuɣ. Ass-nni, Amirouche d Bouguerra ur kemmlen ara abrid, menɛen deg txezzabit, acu kan 3 waggur umbeɛd (29/03/1959), ɣlin deg tayeḍ deg Boussaâda.

Tadamsa

Mechuret temnaḍt-a s waṭas n leswaq : ssuq n Draa El Mizan, ssuq n Boughni, ssuq n Tmezrit, Ssuq n Mkira, acu kan win yellan d amugger gar Yigawawen, Iflisen n Umelliln d Maatkas, d ssuq n Ttlata. Zik, deg ssuq-a, ferrun ula d tilla yellan gar leɛrac. Ssuq-a, yella d tawwurt n lwilayat n usamar. Am wakken yella,diɣ, d timlilit i Wat n yidles, n tmetti d tsertit. Yella yettnuzu, deg-s, ula d leslaḥ. Mmlalen acḥal n tikkal yimeɣnasen n yikabaren PPA/MTLD. Syin akkin, kksen ssuq-a, rran-t ɣer Oued Ksari (Asif n tqesrayin=iẓra).

Tebna tfellaḥt-nsen, s umata, ɣef uzemmur, tineqqlin d ubelluḍ. Ma d ayen yeɛnan taẓuri, ad naf ayen icudden ɣer usran : iḍellaɛen, timedwasin, tiqecwalin, tigertal…atg imi iget wummad deg tama-agi. Xeddmen ula d talext, taẓerbit d usebbaḍ.

Taɛekkazt n Aït Yahia Moussa

Acu kan ayen yeṭṭfen taqacuct deg tdamsa, d lxedma n tɛekkazin. Amahil-a, xeddmen-t akken ma llan : yal wa ixeddem taɛekkazt-is ; yal tasuta tettaǧǧa-tt-id i tayeḍ. ‘’Nekk s tɛekkzin i kemmleɣ leqraya-inu. S lxedma n tɛekkzin i aɣ-d-sekkren yimawlan-nneɣ’’. Akka i aɣ-d-yenna Moh.M i yellan akka tura d aselmad n tmaziɣt. Nerza ɣer uxxam n Amar Redouani i ixeddmen akka tura amahil-agi s waṭas. Xas ulamma tenqes ciṭ lxedma ɣef zik, akken i d-yenna, meɛna mazal-it yeṭṭef deg umahil-is s nnif d lḥerma. Tiɛekkzin n Aït Yahia Moussa, wwḍent ɣer yal tamurt : Lmaruk, Tunes, Sureya, Ṭelyan, mebla ma nudder-d lwilayat n Lezzayer. Ɣer yimezdaɣ n tama-agi, taɛekkazt d azamul ameqqran yecban taneggḥelt ɣer uqbayli. Tettuqader, tettɛelliq ur tettrussu ara kan akka. Ula s Mohend Ou Mhend, yettawi taɛekkazt u yessefra fell-as. Aṭas i yefkan azal i tɛekkazt, nezmer ad d-nader : Charlot, Gandi, Jean Jaques Rousseau…atg. Zik, deg ssuq, mi yerfed yimsewweq taɛekkaz, ḥṣu-k-id yella kra yeḍran. Ula d Ccix Aheddad, asmi yendeh s umennuɣ, iḍegger taɛekkazt u yenna : ‘’icenga-agi, ad ten-nḍegger akka’’, yewwet taɛekkazt ɣer lqaɛa. acu kan yuɣal yenna-as :’’meɛna taɛekkazt-a, ur tt-neṭṭeggir ara.’’

Idles : Axxam n tmussni

Axxam n tmussni d tazeqqa i yerra yiwen urgaz d amekkan i tmussni. D amekkan n yidles anda ttemlilin yinelmaden, iselmaden d inaẓuren i wakken ad snernin timusniwin-nsen neɣ ad mudden kra deg-sent. Yal wa d iswi-ines xas ulamma iswi agejdan, iban ɣef wakken i aɣ-d-yenna Mohamed Meziani, d aselmad deg uxxam-a: ‘’d aseḥbiber ɣef yidles d leɛwayed-nneɣ. Annar, bdan la tettawin wiyaḍ. Keccment-d tiktiwin tiberkanin. Ihi, axxam n tmussni, nebɣa ad yili d tiririt i wid yettruẓun deg-neɣ, wid yettruẓun tamaziɣt. Aselmed n tmaziɣt, dagi, mačči d aḥerfi. Nebɣa ad as-nefk udem usnan. Ma ɣef tikti n uxxam-a, yenna-aɣ-d bab-is, Ahmed Amrioui : ‘’ala nekk i yeɣran gar watmaten-iw. Fransa tebbumbardi axxam-nneɣ, nekk lliɣ meẓẓiyeɣ. Yemma, yegzem-as ufus, yiwen gma yejreḥ deg uqerru, wayeḍ yegzem-as uḍad. Ihi, yekker baba yefreq-aɣ : yal wa iwumi i t-yefka. Nekk, ɣliɣ-d ɣer umeddakel-is deg Laɛzib n Zaɛmum, sɛiɣ zher ɣriɣ. Syin, wwiɣ-d BAC, ruḥeɣ ɣer L’Allemagne. Uɣaleɣ-d ɣer Lezzayer, meɛna uɣaleɣ qqimeɣ dihen. Mi walaɣ lferq yellan gar leqraya n zik d tin n tura, ladɣa, leɛǧen-nni n yiseggasen n1990, tergagi-d tasa-w. ihi, yal mi ara d-aseɣ ɣer tmurt, selmadeɣ arrac n twacult-iw, syin d lǧiran-iw. Akka armi temmeɣ ɣer taddart. Syin nexleq-d tazeqqa-agi iwumi nefka isem ‘’Axxam n Tmussni. Nebɣa ad d-nbeggen d akken arruplan, ur tettafeg ara s lqedra n Rebbi, yella wayen i tt-isaffagen, tella ssebba’’.

Llan tiddukliwin-nniḍen iqeddcen deg uḥric-agi n yidles am, Iwiziwen, Tiɣri, Tarwa n Krim…atg.

Addal

Yal aseggas tettili-d yiwet n temlilit tameqqran n ddabex uḍar anda ttilint, qrib akk tɣiwanin n lǧiha-agi. D timlilit i d-yessemliliyen luluf n yimferǧen deg yimuras n unebdu. Aït Yahia Moussa, tesɛa tarbaɛt JS Aït yahia Moussa yetturaren deg telɣuɣa n lwilaya n Tizi Ouzou.

Lɛerc n Aït Yahia Moussa d Maâtkas

Zik-nni, mačči d tikkelt, mačči d snat i tekker gar Maâtkas d Aït Yahia Moussa. Tessaweḍ-iten teswaɛt armi ttemlaqaben gar-asen, u snulfuyen-d timucuha anda yal tama tgezzert deg tayeḍ. Acu kan, tuɣal teɛya cedda, sefran-ten yizemniyen u reṣṣan tablaḍt d limara n umtawa-nni, syin xedmen deg umekkan-nni taxxamt mazal-itt ar ass-a. ha-ten-in kra n cwal. Nnan-d ula d Hmed Oumerri, ggan-as tilisa, ur tent-id-ittzeggid ara. Yettruḥu-d, iḥemmel ad yessew lqahwa deg lqahwa n yimawlan n Krim meɛna ur t-ttaǧǧan ara ad izegged tilisa. D nutni i as-tt-yettawin ɣer wanda yella.

Ttnaɣen ɣef waggur

Mi twala yiwet n tama aggur ɣer tayeḍ, ad tekker ad terfed leslaḥ, ad truḥ ɣur-s ad as-tini :’’err-iyi-d aggur-iw’’ axater tella tettwali-t uqbel deg yigenni-ines. Akken ara ɛeddin wussan, aggur ad d-yuɣal ɣer tama-nni-nniḍen. Syin ad kkren, diɣ, wid-nni-nniḍen, ad ruḥen i wakken ad d-rren ‘’aggur-nsen’’. Ihi, ttkemmilen-tt kan akken.

Amgud d ugḍi

Nnan-d, yiwet n tikkelt iruḥ yiwen seg Aït Yahia Moussa ad d-yawi tislit seg Maâtkas, meɛna ur tezyin ara. Mi wwḍen, kkren nnan-asen-d Wat taddart-nni :’’lukan ad teẓrem, acekk-it umgud-nni i awen-nefka !’’. Dɣa, rran-asen :’’lukan ad teẓrem agḍi i as-nhegga’’. Axater ula d isli-nni, cewya-t kan.

Kra n wudmawen

Krim Belkacem : ilul 15/12/1922 deg Aït Yahia Moussa, nɣan-t ass n 18/10/1970 deg Francfort. D netta i yestenyan les accords d’Evian.

Le capitaine Si Moh Nachid d Talah Mohamed : d imjuhad

Amar Belkada, Arezki Batatache, Moh Oukaci, Hocine Said Ouali,Omar Fettmouche : d inaẓuren d imedyazen.

Ali Amrani, Tifaoui, Zerrouki : d inaddalen

Deg taggara, ad snemreɣ imeddukal : Moh Meziani, Amar Laoufi, Moh Seddiki, Ahmed Amrioui d Amar Belkada.

Hocine.M

Partager