I lmend n usmekti n umulli wis 60 seg mi tendeh lgerra n 01 nuvember 1954, axxam n yilmeẓyen “Keddac Ɛli” n At-Yanni ihegga-d asarg ass nni n lǧemɛa 31 tuber. D Mass Bacuci Ɛli i d-yemmeslayen ɣef Wat Yanni ass mi d-kecmen ifransisen tamurt n Leqbayel. Tameddit-nni mi yessuli usarag, rzan warrac n uɣerbaz alemmas d wid n tesnawit ar tama n yicerriḍen, ẓran-d amekkan d wayen d-yegran d later si tegrawla nni. Mass Bacuci yesmekta-d s wayen yeḍran d wamek d-kecmen ifransisen ar tmurt Leqbayel. Deg useggas n 1830 ikcem-ed uɛdaw afransis ɣer tmurt nneɣ seg mi tɛedda tedyant n temsebuḥrutt i d-ufan d tasebba; maca iswi-nsen n tidett d asteɛmer n Lezzayer. Ẓedmen-d s 567 n lembaber, i d-yewḍen ar lmersa n Sidi Ferreǧ ass n 14 yulyu 1830. S yin llin abrid s lemdafeɛ, dɣa wḍen ar “l’Etat du gra” di lberǧ n Day. Imir-nni Lezzayer tella ddaw leḥkem aṭerki. Uqbel ad d-tekcem, yuɣ lḥal Fransa teɣra yak timsal d iberdan n tmurt. Di lweqt n Marical Bijou, yugi ad yesteɛmer tamurt n Leqbayel imi s-yenna belli ur telli ara deg-s lfayda s yidurar-is. Dɣa iṛuḥ ar Lmeruk i wakken ad iḥkem dinna, s yin Marical Rondan i yeṭfen amekkan-is. Imir, mi d-heggan leslaḥ d lɛesker-nsen ẓedmen ɣef tmurt n Leqbayel. Kecmen-tt-id seg Tedmayt di yebrir 1857. Zwaren-d seg Iɛeẓẓugen d Buɣni. S yin, yesla belli llant snat n tmura weɛṛit, At-Yanni d Larebɛa n At Iraten, ma yella yeṭṭef-itent, ad tuɣal lezzayer akk ines. Di yunyu 1857, ṭfen ssuq n Laṛebɛa i wumi d-zzin s leswaṛ, s yin kecmen-ed amekkan iweɛren aṭas, umi qqaren Icerriḍen. Dina i ten-tqubel Faḍma n Summer aked Bubeɣla. Ass n 25 yunyu 1857 mlalen-d leɛrac n At-Yanni, Iwaḍiyen d win n tizi-wezzu akken ad ten-qablen. Din i ɣlin azal 167 n iterrasen n lɛerc n At-Yanni, am “Saɛid At Lmuhub», “Ḥasen n imceddalen», “Ṛemḍan n At Laɛrbi», d waṭas nniḍen.
Teɣleb Fransa leqbayel imi tesɛa aṭas n ttawilat d leslaḥ. Di tallit nni netni yessaweḍ-iten lḥif ar almi tetten ula d leḥcic, s wakka i terbeḥ Fransa lgirra n Icerriḍen. Seg tama nniḍen, tebna lberǧ ad yesɛu azal n 25 ikilumitren di teɣzi, d 5 lmitrat di leɛli, i wumi rran snat n tewwura. Yiwet ɣer “Micli” ma d tayeḍ ɣer Tizi-wezzu. Mi d-yuli Marical Rondan ɣer Laṛebɛa, yenna: “ṭfeɣ nefṣ n tmurt n Leqbayel, mazal-iyi kan At-Yanni dɣa ad ṛessiɣ deg-s”.
Acku At-Yanni d tamurt n iḥeddaden, zik nni xedmen uzzal, xedmen leslaḥ, dɣa qqaren i Wat Laṛebɛa “asekkak», aya ibɣa ad yini “fausse monnaie”. Ar tura siwa At Yanni i yeznuzuyen lfeṭṭa yeṣfan, sɛan azal n 600 n tḥuna tt-ixedmen. Lgerra n At-Yanni tella-d deg “Ugni” gar wat Leḥsen d Wat Laṛbɛa deg yulyu 1857. Wḍen-ed ɣer-sen lɛesker n Fransa seg mi d-zegren seg wasif n Barekmuc.
S yin i yuli usenǧaq n uɛdaw afransis deg Wat Yanni. Aɛdaw i yerẓan lhiba n tmurt n Leqbayel.
Inelmaden n tesnawit n At-Yanni:
Budlal Kamilya, Bumendil Mekyusa, Ǧender Litisya, Remal Aysa d Xennaf Abdelmalek.